Sobre l’euskara i com Navarra és part (fonamental) d’Euskal Herria. Demostració científica breu.

Que Navarra, Nafarroa, és una part d’Euskal Herria (part a més escencial, fonamental, genètica i generadora, capital), que és un dels herrialdes, un dels territoris històrics d’Euskal Herria, no és una opinió, ni un programa polític, ni un desig. És un fet evident. Tant evident com que la Terra És rodona (ja l’hem vist des de l’espai) encara que hi ha gent ignorant que va creure i encara creu que És plana. I, a mÉs d’una evidència, que Nafarroa És un dels herrialdes, un dels territoris històrics d’Euskal Herria, És una proposició demostrada científicament.

Euskal Herria significa en euskara "el país que parla euskara". "Hoy estamos seguros... de que el vascuence es lengua indígena de la región donde vive todavía. Podemos afirmar (lo que está probado por la presencia de nombres personales y divinos de indudable caràcter euskérico en inscripciones del àrea pirenaica hasta el mismo valle de Aran) que los romanos ya econtraron allí el euskara... podemos estar seguros que el actual territorio de lengua euskera lo era ya cuando llegaron las oleadas indoeuropeas quizá hacia el año 1000 a.C" (Antonio Tovar: Mitología e ideología sobre la lengua vasca, Alianza Editorial, Madrid, 1980, pp-194-195).

Fins i tot en els anys de la dictadura franquista es va publicar un llibre d’entrevistes (Martín de Ugalde: Hablando con los vascos, Editorial Arie, Esplugues de Llobregat, Barcelona, 1994) en el qual l’autor pregunta (pàg. 107) al professor Luís Michelena (Koldo Mitxelena:"esta lengua nuestra el euskera, ¿de dónde viene?" rebent la resposta següent:"Mi impresión personal es que en un periodo que podemos abarcar y más o menos penetrar, y que es bastante amplio, pero que no lo es demasiado, pongamos en unos seis mil años antes de Cristo (no más porque seria demasiado arriesgado aventurarme en una hipótesis como esta) el esukera o lengua vasca no ha venido de ninguan parte. Es decir, que el euskera representa aquí una especie de islote que ha quedado de una familia que tuvo que estar mucho más extendida. Y no podría decir exactamente si estaba extendida hacia el Sur, hacia el Norte o en los dos sentidos. Si hay vestigios de la lengua en el sur de toda la antigua Aquitania francesa (las incripciones más antiguas se han encontrado aquí) y tambiés las hay, y aquí toponímicas muy claras, al Este, hasta muy adentro de Cataluña".

Els grecs Polibi ("Fragmentos históricos", segle II a. C.), Estrabó (del -66 al 24 d.C., "Geografía III") i Ptolemeu ("Geografía II" mitjans del segle II d.C.) proporionen informació que permet localitzar els VASCONS (que parlen euskera) en el que avui és Navarra, la província d’Osca fins el Gállego i l’est d’Àlava, els CARISTIS a Bizcaia i Àlava fins al sud de Vitòria, els VÀRDULS a Guipúscoa i una part d’Àlava, els BERONS a la resta d’Àlava i els AUTRÍGONS a l’oest.

Allargaria en excés aquesta nota acumular les desenes d’incripcions litogràfiques en tombes i monuments similars de l’època de la dominació romana amb noms euskérics de persones i divinitats precristianes.

Si volem recordar que l’historiador àrab Al-Himary, en el seu "Kitab-ar-Rawd" informant sobre els habitants de Pamplona diu "la mayor parte hablan el vasco (al-bashkiya) lo que los hace incomprensibles". (Al-Himary: "Kitab ar-Rawd al-mi’tar", apud A.J. Martin Duque: "Aragón y Navarra según el kitab ar Rawd al mi’tar" a "Arg". 1956, 7, 252. Cfr. també apud Fernando Gonzalez Olle, "Vascuence i Romance en la historia lingüística de Navarra" en "Boletín de la R.A. de la L. Española, t.L. Cuad.CLXXXIX, enero-abril 1970, 31-76. Cfr. també (Col. C.C.G. del P.S., nº 5) Ediciones y Libros , S.A., Pamplona, 1972.)

Hi ha un gran nombre de frases concordants per exemple en el Becerro de Leire; any 1045-1051: "quendam monten qui dicebatur rustico vocabulo, Ataburu". I seguidament: "Sancius rex qui cognominatus estab antiquis vulgalibus, Auarcha" (abarka). En una donació de terres de Yesa, any 1060, es llegeix: "... unam terram que est in loco quod dicitur in basconea lingua Musiturria...et alia in Ciarducia...et tertia in Sereiena...et quarta in Aranea". L’any 1085 es llegeix igualment: "vineam que est in loco quem bascones vocant , Igurai Mendico". ("Becerro de Leire", Archivo General de Navarra, Pamplona).

No és en absolut una caualitat que textos medievals anomenessin l’euskera "Lingua Navarrorum" (Llengua dels navarresos). Així mateix en el fons de San Miguel de Aralar hi figura un text molt citat que diu: "...quod Orti Lehoarric faciet ut lingua navarrorum dicitur unamaizter et Aceari Umea faciet buruçagui" (any 1167). (M. Arigita: "Historia de (...) San Miguel de Excelsis", Pamplona, 1904).

El llibre V del Codèx del Papa Calixt II (Liber Sancti Iacobi Codex Calixtinus, Edició de W. Muir Whitehil, Santiago de Compostela , 1944) conté un, molt citat més tard, llibre itinerari per peregrins del Camí de Santiago, escrit pel frare peregrí francès Aimery Picaud. El qual descriu al seu pas per Navarra, que es va produir probablement l’any 1173, els costums bàrbars dels vascons i recull el més antic vocabulari de que disposem de la llengua (euskara) que deia: "...llaman a Dios, urcia, a la madre de Dios andrea Maria, al pan orgui, al vino ardum, a la carne aragui, al pescado araign, a la iglesia elicera (forma salenca), al dueño de la casa iaona, al trigo gari, al rey ereguia".

A finals del segle XVI (any 1587) i segons un Registre existent en el Seminario de Vitoria de les ciutats, viles i llocs de cada bisbat del País Basc, en el corresponent a Navarra figuren 58 pobles de parla castellana i 451 de parla basca. A principis del segle XVII està documentat l’euskara com a llengua usual de la regió de Sangüesa (com Ujué i Lumbier) així com al nord de Tafalla i en terres d’Estella.

Creiem que amb el que s’ha exposat n’hi ha prou per indicar la demostració científica de que essent l’euskara la "Lingua navarrorum" i essent el significat en euskara d’Euskal Herria "el país que parla euskera" dir que Nafarroa és un dels Herrialdes, un dels territoris històrics d’Euskal Herria és senzillament enunciar la veritat científica. I la veritat científica no es posa a votació. És. La majoria pot decidir cremar a Miguel Servet però la sang circula per les venes. La majoria de l’EsglÉsia (que en ella no es conta per caps sinó per mitres) pot condemnar a Galileu "eppur se muove" (i tanmateix es mou, la Terra).

Bibliografia elemental recomanada al respecte:

Autores varios: Geografía Histórica de la lengua vasca (siglos XVI al XIX), Editorial Auñamendi, San Sebastian, 1964.

Luis Michelena: Sobre el pasado de la lengua vasca, Editorial Auñamendi, San Sebastian, 1964,

José María Sánchez Carrión: El estado actual del vascuence en la provincia de Navarra (1970); Institución Príncipe de Viana, Diputación Foral de Navarra, 1972

A. Apat-Echebarne (pseudónimo de Angel Irigaray): Una geografía diacrónica del euskara en Navarra, Colección Diario de Navarra nº 10, Ediciones y Libros, 1974

José J. Bautista Merino Urrutia: La lengua vasca en la Rioja y Burgos, Servicio de Cultura de la Excma Diputación Provincial de Logroño, 1978

José María Sánchez Carrión: Un futuro para nuestro pasado. Claves de la recuperación del Euskara y teoría social de las lenguas (tesis doctoral), edición del autor, San Sebastian, 1987.